CA/Prabhupada 1067 - Cal que acceptem la Bhagavadgītā sense interpretació i sense retallar-la



660219-20 - Lecture BG Introduction - New York

Hi ha moltes facilitats per a les petites unitats completes, és a dir, les entitats vivents, per tal de comprendre al Complet. I tot tipus d'incomplitud s'experimenta a causa d'un coneixement incomplet del Complet. Així la Bhagavadgītā és el coneixement complet de la saviesa vèdica. El coneixement vèdic és infal-lible.

Hi ha diferents exemples de com prenem el coneixement vèdic com infal-lible. Prenguem, per exemple, pel que fa als hindús, i com accepten el coneixement vèdic com complet, heus aquí un exemple insignificant. El fem de vaca. El fem de vaca és l'excrement d'un animal. Segons la smṛti o saviesa vèdica, si hom toca l'excrement d'un animal ha de banyar-se per purificar-se. Però en les escriptures vèdiques el fem de vaca és definit com a pur. Més aviat, llocs impurs o coses impures són purificades per estar en contacte amb el fem de vaca. Ara bé, si un argumenta com és això, que en un lloc es diu que la femta d'animals són impures, i en un altre lloc es diu que els fems de vaca que és també l'excrement d'un animal, és pur, això és contradictori. Però, en realitat, pot semblar contradictori, però en ser un mandat vèdic, per tant, per als nostres propòsits pràtics ho acceptem. I per aceptar-lo no estem cometent un error. S'ha trobat pels químics de la ciència moderna, un és el Dr. Mohan Lal Gosal, que ha analitzat molt minuciosament els fems de vaca i ha trobat que els fems de vaca tenen una composició que té totes les propietats antisèptiques. De manera similar, per curiositat també ha analitzat l'aigua del Gaṅgā. Així que la meva idea és que el coneixement vèdic és complet, ja que està per sobre de tots els dubtes i tots els errors. Per tant, la Bhagavadgītā és l'essència de tot el coneixement vèdic. El coneixement vèdic és, per tant infal•lible. I es transmet a través de la successió discipular perfecta.

Per tant el coneixement vèdic no és un coneixement per a la investigació. El nostre treball de recerca és imperfecte perquè ho estem examinant tot amb els sentits imperfectes. Per tant el resultat del nostre treball de recerca també és imperfecte. No pot ser perfecte. Hem d'acceptar el coneixement perfecte. El coneixement perfecte que es transmet, com s'afirma en la Bhagavadgītā, acabem de començar, evaṁ paramparāprāptam imaṁ rājarṣayo viduḥ (BG 4.2). Hem de rebre el coneixement d'una font fidedigna, en la successió discipular de mestres espirituals que vénen del mateix Senyor. Així la Bhagavadgītā és manifestada pel Senyor mateix. I Arjun, vull dir, l'estudiant que va aprendre de la Bhagavadgītā, va acceptar tot el seu contingut tal com és, sense cap retallada. Això no és permès, no es correcte que acceptem una certa part de la Bhagavadgītā i que rebutgem una altra. Això no es pot acceptar, cal que acceptem la Bhagavadgītā sense interpretació i sense retallar-la, i sense la nostra participació capritxosa en el seu contingut, ja que ha de ser pres com el coneixement vèdic més perfecte. El coneixement vèdic es rep de les fonts transcendentals perquè la primera paraula va ser dita pel mateix Senyor. Les paraules dites pel Senyor es diuen apauruṣeya, no emeses per qualsevol persona del món material, que està infectat amb els quatre principis de la imperfecció. Un ésser vivent del món terrenal té quatre principis defectuosos en la seva vida, i són: 1) que ha de cometre errors, 2) de vegades viurà en la il•lusió, 3) tractarà d'enganyar els altres, y 4) està dotat de sentits imperfectes. Amb tots aquests quatre principis de la imperfecció, un no pot proporcionar la informació perfecta en el tema del coneixement omni- present. Els Veda no són així. El coneixement vèdic va ser impartit al cor de Brahmā, el primer ésser vivent creat. I Brahmā llavors va transmetre aquest coneixement als seus fills i deixebles, així és com va ser rebut originalment del Senyor.