CA/Prabhupada 1077 - Essent el Senyor Absolut, no hi ha cap diferència entre el seu Nom i Ell mateix



660219-20 - Lecture BG Introduction - New York

El Śrīmad Bhāgavatam és anomenat bhāṣyo 'yaṁ brahma sūtrāṇām És el comentari natural del Vedānta sūtra Així que totes aquestes literatures, si hi transferim el nostre pensament, tad bhāva bhāvitaḥ, sadā Sadā tad bhāvab hāvitaḥ (BG 8.6). Aquell qui està sempre dedicat... Tal i com el materialista es dedica sempre a llegir quelcom de literatura material com diaris, revistes, i ficció, novel•la, etc., i molta ciència o filosofia, totes aquestes coses pertanyents a diferents graus del pensament. De manera similar, si transferim la nostra, aquesta capacitat de lectura per les literatures Vèdiques, molt amablement presentades per Vyāsadeva, llavors és prou possible per a nosaltres recordar en el moment de la mort el Senyor Suprem. Aquesta és l’única manera suggerida pel propi Senyor. No només suggerida, sino que és un fet. Nāsty atra saṁśayaḥ (BG 8.5). Indubtablement. No hi ha dubte sobre això. Tasmāt, suggerí per tant el Senyor, tasmāt sarveṣu kāleṣu mām anusmara yudhya ca (BG 8.7). Ell aconsella Arjuna que mām anusmara yudhya ca. Ell no diu "Continua simplement recordant-me i renuncia al teu deure ocupacional actual”. No. Això no se suggereix. El Senyor mai suggereix quelcom que no sigui pràctic. En aquest món material, per tal de mantenir aquest cos, hom ha de treballar. El treball es divideix en quatre àmbits d’ordre social: brāhmaṇa, kṣatriya, vaiśya, śūdra. La classe social intel•ligent treballa d’una manera diferent, i la classe administradora de la societat treballa d’una forma diferent també. La societat mercantil, la productiva, treballa d’una manera diferent també, i la classe obrera treballa, també, d’una forma diferent Dins la societat humana, tant sent obrer com mercantil, polític, administrador, o com la classe més alta d’entre els intel•ligents en la carrera literària, investigació científica, tothom es dedica a una ocupació, i hom ha de treballar, lluitant per la vida. Així el Senyor aconsella que “No necessites renunciar a la teva ocupació, sinó que al mateix temps pots recordar”. Mām anusmara (BG 8.7). Això et farà, t’ajudarà a recordar-me en el moment de la mort. Si no practiques recordant-me sempre, juntament amb la teva lluita per la vida, llavors no és possible”. Això no és possible. El mateix és aconsellat pel Senyor Caitanya, kīrtanīyaḥ sadā hariḥ (CC Adi 17.31). Kīrtanīyaḥ sadā. Hom ha de practicar el cant del Nom del Senyor sempre. El Nom del Senyor i el propi Senyor no són diferents. D’aquí la instrucció del senyor Kṛṣṇa a Arjuna que mām anusmara (BG 8.7), “Tu només recorda’m”, i la instrucció del senyor Caitanya de “Canta sempre el Nom de Kṛṣṇa." Aquí Kṛṣṇa diu que "Tu sempre recorda’m", o recorda a Kṛṣṇa, i el Senyor Caitanya diu: "Canta sempre el Nom de Kṛṣṇa." Així que no hi ha diferència perquè el Nom de Kṛṣṇa i el propi Kṛṣṇa no són diferents en allò Absolut. En l’estat absolut, no hi ha diferència entre una cosa i una altra. Aquesta és la condició absoluta. Així doncs, el Senyor essent absolut no manifesta cap diferència entre el seu Nom i Ell mateix. D’aquesta manera ho hem de practicar. Tasmāt sarveṣu kāleṣu (BG 8.7). Sempre, les vint-i-quatre hores, hem de modelar les nostres activitats de la vida per tal que puguem recordar-lo vint-i-quatre hores. Com és possible? Sí, és possible. Això és possible. Un cru exemple és establert pels ācārya en relació amb això. I quin és aquest exemple? Es diu que una dona que se sent atreta per un altre home, encara que té marit, ella se sent atreta per un altre home. I aquest tipus de lligam es fa molt fort. D’això se’n diu parakīya-rasa. Ja sigui en el cas d’un home o una dona. Si l’home se sent atret per una altra dona a banda de la seva esposa, o una dona se sent atreta per un altre home a banda del seu marit, aquest lligam és molt fort. Aquest lligam és molt fort. De manera que els ācārya donen aquest exemple com una dona de mal caràcter que té un lligam amb el marit d’una altra, ella sempre hi pensa però, al mateix temps, mostra al seu marit que està molt ocupada en els assumptes familiars per tal que ell no pugui dubtar del caràcter d’ella. Així com ella sempre recorda el moment de trobar-se amb el seu estimat a la nit, tot i fent les tasques de la llar molt agradablement, de forma similar hom ha de recordar el marit suprem, Śrī Kṛṣṇa, tot i duent a terme els seus deures materials molt bé. Això és possible. Hom requereix un fort, un fort sentit de l’amor.